acolit

Retour 

n. m.

ʀᴇʟ. 'acolyte, clerc subalterne qui sert le prêtre à l'autel'

CathApRn 2:21a: Que fos exorcista, acolit… Que negun acolit non auzes portar las reliquias

LegAurT 85,24: Et vi ·ij· tozetz revestitz noblamen coma acolitz, am candalabres et am ciris ardens, e diague e subdiague e capela am vestimens sobre‑bels

LegAurT 365,25: Et apres, layssada la cavalaria, se·n anet sanh Marti ha sanh Ylari, evesque de Peytieus, e fonc ordenatz en acolit